Tot som conscients del cas Messi i crec que a dia d’avui (3 de setembre de 2020) ningú pot preveure com acabarà aquest afer.
No polemitzaré sobre si té o no el dret de triar el seu futur o si ha d’acomplir o no un contracte del que desconec la lletra petita.
Tingui qui tingui raó, hi ha un fet fonamental i és que el Messi és l’actual capità d’un equip de professionals (FC Barcelona) i aquest fet no és menor.
Quan un assumeix capitanejar (liderar) un equip ha de ser molt conscient de les responsabilitats que assumeix, ja que és el qui el representa públicament i qui ha de mirar d’encoratjar-lo en els moments difícils i de gestionar l’eufòria en els moments més feliços.
És un fet que el seu equip va perdre de forma contundent en el seu darrer partit i no és justificable que el seu capità no hagi sortit públicament ha explicar que els va passar. No dic que demani perdó, ja que un mal dia el pot tenir tothom, però si que ha de donar la cara en aquests moments, ja que és quan més falta fa. Un equip seguirà el seu líder i el recolzarà segons ell es comporti en els moments difícils i aquest era un moment clau per sortir i dir el que ell cregui convenient i sempre en nom dels seus companys.
I en Messi, el líder, el capità, no ho ha fet i s’ha amagat en un silenci que el que ha fet és afectar de forma molt negativa la seva imatge tant personal com professional. Ningú hauria d’anteposar els seus interessos personals als del seu equip i si ho vol fer així abans ha de renunciar a ser el seu capità i a exercir el seu lideratge.
Cal tenir respecte per els qui confien en tu i aquesta ha de ser una premissa que tot líder cal que tingui present. Penso que potser algú ha aconsellat molt malament a aquest magnífic jugador, però pèssim líder.
L’exemple de gestió de Messi quedarà com un exemple de mala gestió personal i professional, però ell encara té un avantatge que pot fer servir i és que té molta gent disposada a perdonar-li aquests errors. Però per això cal que surti públicament i abans que res demani perdó per no haver donat la cara, renunciï a la capitania i després, si vol, que expliqui les raons que vulgui sobre la seva decisió, sigui la que sigui.
Proposo que aprenem tots d’aquest exemple i procurem que si mai fem de líders d’un projecte o d’un equip no anteposem els nostres interessos als de la resta que ens han donat la confiança. I si ho fem siguem conscients que a nivell professional i personal quedarem marcats.